dimecres, de juny 13

ARA MATEIX

Un poema i una música que arriba al cor.
Ara mateix 




Ara mateix enfilo aquesta agulla amb el fil d'un propòsit que no dic i em poso a apedaçar. 
Cap dels prodigis que anunciaven taumaturgs insignes no s'ha complert, i els anys passen de pressa. 
De res a poc, i sempre amb vent de cara, quin llarg camí d'angoixa i de silencis. 
I som on som; més val saber-ho i dir-ho i assentar els peus en terra i proclamar-nos hereus d'un temps de dubtes i renúncies en què els sorolls ofeguen les paraules i amb molts miralls mig estrafem la vida.
De res no ens val l'enyor o la complanta, ni el toc de displicent malenconia que ens posem per jersei o per corbata quan sortim al carrer. 
Tenim a penes el que tenim i prou: l'espai d'història concreta que ens pertoca, i un minúscul territori per viure-la. Posem-nos dempeus altra vegada i que se senti la veu de tots solemnement i clara. 
Cridem qui som i que tothom ho escolti. I en acabat, que cadascú es vesteixi com bonament li plagui, i via fora!, que tot està per fer i tot és possible.


 Miquel Martí i Pol

Cap comentari:

Publica un comentari