Ací teniu un llibre recentment censurat... i "publicat digitalment" que presenta alternatives a la situació actual.
La solució no està a les nostres mans
però ningú ens pot privar de jutjar i fer propostes.




Ahir vaig tornar al
Pic de l'Ave i tot estava desert... anava pensant al llarg de la pujada alguna paraula que descrivira la situació de la serra després de l'incendi... hi tenia moltes formes de nomenar aquella calamitat... però em vaig quedar amb SILENCI... tot estava en silenci... les plantes no adornaven, els pardals no volaven, i les cabretes no corrien... 
Ara mateix enfilo aquesta agulla amb el fil d'un propòsit que no dic i em poso a apedaçar. Cap dels prodigis que anunciaven taumaturgs insignes no s'ha complert, i els anys passen de pressa. De res a poc, i sempre amb vent de cara, quin llarg camí d'angoixa i de silencis. I som on som; més val saber-ho i dir-ho i assentar els peus en terra i proclamar-nos hereus d'un temps de dubtes i renúncies en què els sorolls ofeguen les paraules i amb molts miralls mig estrafem la vida. | De res no ens val l'enyor o la complanta,
ni el toc de displicent malenconia
que ens posem per jersei o per corbata
quan sortim al carrer. Tenim a penes el que tenim i prou: l'espai d'història concreta que ens pertoca, i un minúscul territori per viure-la. Posem-nos dempeus altra vegada i que se senti la veu de tots solemnement i clara. Cridem qui som i que tothom ho escolti. I en acabat, que cadascú es vesteixi com bonament li plagui, i via fora!, que tot està per fer i tot és possible.
Miquel Martí i Pol
|
Tots els valencians sabem com acaba l'expressió...