UN POC EN BROMA... UN POC EN SERIO. La família ho celebra.

Una de les conclusions de la Tesi ha estat que dels tradicionals agents de socialització (la família, l'escola, els amics, i els mitjans de comunicació) la FAMÍLIA (tot tipus de família) és la peça clau en el desenvolupament psicosocial dels fills, la família és l'embrió de la socialització i la institució primordial i subsidiària en el cicle vital. 

Els adolescents, tot i que alguns pares pensen el contrari, consideren que els seus pares són el més important en la seua vida i a qui més volen de totes les persones que coneixen. 

Els resultats també mostren que quan els pares utilitzen fonamentalment el diàleg, l'afecte i el raonament de les coses, els seus fills adolescentes tenen millor autotestima, millor rendiment acadèmic, menys consum de sustàncies adictives, menys conductes antisocials, major èxit en les relacions socials.   

Esta línia d'investigació desbanca el plantejament anglosaxó de Baumrind, Lamborn, Steinberg que defensaven que l'afecte i el diàleg ha de conjugar-se amb el castic físic, la privació, la severitat i el control. En les mostres de subjectes españols (Tb. païssos del Mediterrani) el plantejament anglosaxó produix resultats mes baixos que si utilitzem únicament les pràctiques parentals basades en una alta aceptació-implicació.  (Més)

Gràcies família, no perdeu l'humor.